Fa uns dies va sortir la notícia de que una empresa de Torelló havia adquirit la Casa Ricart de Vic, que portava nou anys abandonada.
La Casa Ricart, ubicada al xamfrà que comunica el carrer de Santa Maria amb la Rambla del Bisbat i el Parc de Jaume Balmes, fou construïda a cavall dels segles XIX i XX, i és d’estil modernista. En destaca la capella ubicada al jardí i també d’estil modernista, obra de l’arquitecte Antoni Ferrer.
L'impulsor de la seva construcció fou el prohom local Miquel Ricart i Rusconi. Polític i empresari vigatà molt conegut, va néixer a la ciutat el 3 de març del 1843 i morí el mateix dia de l’any 1912. Va ser alcalde de Vic entre el 29 d’octubre del 1873 i el 17 de maig del 1874. Durant el seu període al capdavant del consistori municipal, la ciutat patí l’atac i ocupació de les tropes carlines de principis del 1874, durant la Tercera Guerra Carlina.
Miquel Ricart provenia d’una família vigatana relacionada amb la indústria tèxtil de la ciutat des del s.XVIII. Cap a mitjan s.XIX, la fàbrica dels Ricart havia crescut considerablement i havien establert altres fàbriques a la comarca, com fou el cas de Roda de Ter. Cap al 1850 a Vic tindrien 150 treballadors i a Roda de Ter 60, sent una de les empreses més afectades per les vagues en el sector tèxtil osonenc dels anys 1899 i 1900.
Els Ricart també entrarien al negoci de la banca fet que els convertí en una de les famílies adinerades més influents a la ciutat. El banc s’anomenava Ricart i Cia.
Miquel Ricart provenia d’una família vigatana relacionada amb la indústria tèxtil de la ciutat des del s.XVIII. Cap a mitjan s.XIX, la fàbrica dels Ricart havia crescut considerablement i havien establert altres fàbriques a la comarca, com fou el cas de Roda de Ter. Cap al 1850 a Vic tindrien 150 treballadors i a Roda de Ter 60, sent una de les empreses més afectades per les vagues en el sector tèxtil osonenc dels anys 1899 i 1900.
Els Ricart també entrarien al negoci de la banca fet que els convertí en una de les famílies adinerades més influents a la ciutat. El banc s’anomenava Ricart i Cia.
Com a anècdota queda dir que les cotxeres de la Casa Ricart foren possiblement el primer garatge vigatà a albergar un automòbil. Ricart fou soci capitalista de la Hispano Suiza Fábrica de Automóbiles SA. fundada el 1904 a Barcelona. El vehicle, propietat de Miquel Ricart va ser conduït en els seus inicis per Josep Colomer Costa, personatge que pocs anys després crearia l'enorme empresa vigatana del ram de la pell Colomer Munmany SA.
COLOMER, J; Criterio Artístico.
Vich y el Arte. (Vol. 3). Obra inèdita de Josep Colomer i Costa.
Pàg. 146-147.
TORNAFOCH,
X; Del caciquisme a la democràcia.
Política i eleccions a Vic. 1900-1931. Vic: Eumo 2007. Pàg. 20-21 i 202.
JUNYENT,
E; La ciutat de Vic i la seva història.
Barcelona: Curial, 1980. Pàg. 301-303 i 508.
SALARICH,
M; Història del Círcol Literari de Vich.
Vic: Patronat d’Estudis Osonencs, 1962. Pàg. 77 i 237.
ALBAREDA,
J; La industrialització a la Plana de Vic
(1770-1875). Vic. Patronat d’Estudis Osonencs, 1981. Pàg. 116.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada