Cròniques Vigatanes

Cròniques Vigatanes
Francesc Macià a Vic (Arxiu ERC-Vic)

dijous, 17 de març del 2011

Els Xiquets de Valls a la Festa Major del 1921

“Una de les manifestacions d’art popular més precioses de la nostra terra, la qual com cap altra agermana i fon el tremp vibrant de raça amb l’estètica del moviment i l’emoció corprenedora de la música, és sens dubte el conjunt d’arriscats exercicis dels nostres ardits Xiquets de Valls”1
Els castells o castellers són una tradició catalana bicentenària bàsicament desenvolupada a Valls, a les terres de Tarragona, del Penedès,... però que a Vic també han estat presents tot i que en ocasions molt esporàdiques, fins a finals del segle XX quan nasqueren els Sagals d’Osona. És una activitat que sorgeix del poble i per al poble, aplegant persones de totes les edats i condicions per realitzar una obra comuna que és el castell.
L’actuació castellera a Vic més peculiar de la història és la que feu una de les dues colles de Xiquets de Valls per la Festa Major de l’any 1921. Ja en aquests anys existien una Colla Vella i una Colla Nova però no sabem quina de les dues vingué. La qüestió és que la crida de festes se’n feu ressò:
“Per fer les nostres delícies
Vindrán els Xiquets de Valls
Com que no em vull comprometre
Nous diré lo que farán,
Pro si que será d’alçaria,
I d’un nivell bastant alt” 2.
També apareixen en el Programa de les festes dient que el dia 5, dimarts:       
 “A les 12: arribada dels Xiquets de Valls, que durant tota la tarde i mati següents recorrerán carrers y places aixecant els tipichs castells y torres”3
Pel que sembla, la involucració d’aquests Xiquets de Valls no només consistí en fer alguna actuació castellera sinó que la seva implicació en la Festa Major vigatana fou més àmplia. Així doncs, els trobem també obrint camí a la Processó d’aquest any 1921, canviant-ne totalment les formes i la durada dels anys anteriors, incorporant-hi els castells en el seu recorregut:
“La processó sortí a les nou del vespre, y com els Xiquets de Valls anavan al davant fent castells, aná molt calmosa.”4
És un fet molt estrany i peculiar perquè el primer terç del segle XX és època de màxima crisi pel món dels castells, fins al punt de quasi desaparèixer. Com podem trobar en l’obra Món Casteller: “...coincideix l’arribada del nou segle amb la decadència palesa de l’època esplendorosa dels castells (1860-1890 aprox.)L’art de fer castells experimentà al llarg d’una vintena d’anys una reculada tan manifesta que es feu difícil, i en alguns casos impossible, de veure castells a les places habituals” 5.
En aquell moment només hi havia dues colles castelleres de Valls i no hi havia cap més colla enlloc de Catalunya. Les colles de Tarragona i el Vendrell no es van crear fins uns anys després, i les petites colles que havien sorgit pel Penedès i Tarragonès a la segona meitat del XIX, havien desaparegut. Així doncs, els de Valls realitzaven actuacions però les feien sobretot en poblacions properes i no a una ciutat tan llunyana com Vic, que pels anys de què parlem suposava un viatge molt important. El més sorprenent d’aquesta visita és que aquell mateix any, les colles de Valls no van anar a places on actuaven sempre, com per exemple la de Vilafranca del Penedès, que sovint s’ha anomenat “la plaça més castellera”  i alguns anys abans tampoc havien anat ni a Tarragona, ciutat on actuaven cada any.
Del 1908 al 1926, any de la creació dels Nens del Vendrell i els Xiquets de Tarragona, són els anys més difícils pels Xiquets de Valls, “més d’una temporada els castells de sis constituïren les màximes fites assolides. Ara sí, moltes places on era costum veure el Xiquets de Valls prescindien de la seva presència”6 Això suposà un descens del nivell molt gran, contant que vint anys enrere s’havien assolit grans fites castelleres com el 4 de 9 sense folre, el 2 de 8 sense folre o el 5 de 9 amb folre i que encara el 1903 s’havia descarregat el 4 de 8 i s’havia intentat la torre de 8 (suposem amb folre) i el 1908 es va carregar l’últim 4 de 8 fins als anys trenta7. Els castells de set retornaren la temporada següent a la visita vallenca a Vic, per santa Úrsula amb el 3 de 7 ps, el 3 de 7, i el 4 de 7.
La població vigatana no havia vist mai una actuació castellera i com deia La Gazeta de Vich del 9 de juliol del 1921, “...els Xiquets de Valls, número completament nou en els programes de festes majors de Vich, es cosa moguda i animada...” 8
La visita dels Xiquets de Valls fou recollida per la premsa local de l’època. El periòdic catòlic i monàrquic Ausetania també se’n feu ressò en la seva edició del 9 de juliol i a més, ens informa dels castells que van realitzar: “Hubo tambien sardanas a distintas horas, fuegos japoneses llamó la atención por ser número nuevo en Vich la presencia de los típicos Xiquets de Valls que el día de San Miguel, después del Oficio, frente a las Casas Consistoriales, levantaron su arriesgada torre de seis pisos y mas tarde un espadat de cinco, a la presencia de las autoridades y entre los aplausos del público. Durante la tarde y mañana siguiente recorrieron la ciudad exhibiendo su fuerza y equilibrio y asistieron también a la procesión.”9
El setmanari La Comarca de Vic també comentava el fet i deia: “Sembla que un altre any per la festa major podran fer-ho xiquets vigatans, ja que des de la vinguda dels de Valls es veu que el nostre jovent comença a aixecar torres pels carrers, havent arribat a tres d’alçada” 10. (suposem el pilar de 3).
D’aquests castells espontanis de joves vigatans ens en dóna més detalls l’Ausetania d’uns dies més tard en el que a part, ens mostra com podria ser una tarda de Festa Major a començaments del segle XX: “ Hemos tenido en el presente año doble tornaboda y doble castillo de fuegos artificiales; el sábado la tornaboda de las Sardanas que se procura le siga el castillo de fuegos artificiales que costea el Ayuntamiento; el lunes la tornaboda de la Barretina a la que siguió el castillo de fuegos artificiales costeado por sus socios. En ambos nuestra espaciosa plaza Mayor se vió llena de público que salió satisfechísimo de los dos, como de los intentos de levantar torres humanas, a estilo de los Xiquets de Valls, por grupos de jóvenes que distrajeron al público durante el rato de espera a que nos sujetó la Barretina antes de empezar los fuegos artificiales.”11
Què hauria pogut passar amb aquests Xiquets de Vic si la situació del fet casteller i de Catalunya en general hagués estat més propensa? Potser la història del fet casteller i les àrees tradicionals hauria canviat, ja que en el moment només feien castells els de Valls.


1 AMADES, J. Els Xiquets de Valls. El Mèdol. Tarragona 2001. (De l’edició de 1934) p.7.
2Arxiu Comarcal Osona. Crides i Festes de Sant Miquel. 1921.
3 Arxiu Comarcal Osona. Programa de la Festa Major de Sant Miquel dels Sants. 1921.
4 Biblioteca de Catalunya. Gazeta de Vich. Núm 2343 del 9 de juliol de 1921.
5 CATALÀ, P. (dir) Món Casteller (Vol.I). Dalmau. Barcelona 1981. p 6.
6 FERRANDO, P. El Penedès Casteller. Cossetània Ed. Valls. 1998. p. 67.
7 BARGALLÓ, J. Un segle de castells. De 1900 a 2000 en dades. Cossetània Ed. Valls. 2001. p. 21.
8 Biblioteca de Catalunya. Gazeta de Vich. 9 de juliol de 1921.
9 Ausetania. 9 de juliol de 1921. Núm. 1063. Any XXII. Impremta Campà.
10 Citat a: CATALÀ, P. (dir) Món Casteller (Vol.I). Dalmau. Barcelona 1981. p 362.
11 Ausetania. 16 de juliol de 1921. Núm. 1064. Any XXII. Impremta Campà.