Cròniques Vigatanes

Cròniques Vigatanes
Francesc Macià a Vic (Arxiu ERC-Vic)

dilluns, 3 d’octubre de 2011

Cercavila, Crida,Trinitaris, Ofici i Processó

 En aquest article repasso els actes protocolaris establerts a Vic per la Festa Major. Aquells actes que es remunten a desenes d'anys enrere i que han perviscut pràcticament iguals fins l'actualitat. Em refereixo, tal i com diu el titol, a la Cercavila, la Crida, la missa als Trinitaris, l'Ofici i la Processó.

La Festa Major de Vic, sempre ha tingut un inici concret i amb poques variacions. Podríem dir que existia un protocol que any rere any es repetia molt semblant tot i que amb petites variacions.
El primer punt que trobem tots els anys, esmentat en els programes de Festa Major és el que se solia fer el dia 4 de juliol de tots els anys consistent en una tocada general de campanes mentre els Gegants i els Capgrossos acompanyats per la Banda Municipal realitzaven un cercavila tot recitant la Crida de les Festes.
Tots els anys apareix al Programa un escrit com el següent:
“Dimecres 4: A les 12 del matí. Repich general de campanes. Els Gegants i Llupies ab acompanyament de música recorrerán els carrers de la Ciutat publicantse la Crida de les Festes.” 1
Aquest paràgraf del Programa es manté pràcticament inalterable al llarg del segle XX, i tampoc durant el franquisme patí gaires canvis excepte la llengua emprada que lògicament passà del català al castellà:
“Sábado, dia 4 de julio: A las doce. Repique general de campanas y toque de sirenas de la Ciudad. Los tradicionales Gigantes y Cabezudos recorrerán las plazas y calles de la localidad, acompañados por la Orquesta Montecasino, publicando la Crida de las Fiestas” 2        
La Crida, havia estat durant el segle XVII, dedicada als Sants Màrtirs Llucià i Marcià, que eren els patrons de la ciutat. Amb l’establiment de la Festa Major per Sant Miquel, aquesta Crida es passà a la nova festivitat i es transformà en Crida i Festes de Sant Miquel dels Sants. Cada any era redactada per algun personatge rellevant de la ciutat, metges, advocats, notaris, canonges, mestres, poetes,...
         El dia 5, diada principal de la Festa Major, solia començar amb una missa a l’Església dels Trinitaris, en homenatge també a l’orde al qual pertanyia Sant Miquel dels Sants, i normalment es celebrava de 7 a 9 del matí:
“Martes dia 5: A las 8 de la manyana. En la Iglesia de los Trinitarios. Misa de Comunión General” 3
Aquesta missa als Trinitaris també apareix en moltes Crides quan parlen de les festes religioses que es celebraran durant els dies de la Festa Major, tot i que en algun cas feta a la tarda (a les 14h-15h), com veiem en el següent paràgraf:
“La Novena s’está fent
al temple dels Trinitaris
armonisada ab cants varis
per un chor molt excelent.”4

         El següent acte típic de cada any i que seguia a la missa dels Trinitaris consistia en un nou cercavila dels Gegants i Capgrossos junt amb la Banda Municipal fins a l’Ajuntament, on es feia la recepció oficial de totes les autoritats per posteriorment, i acompanyats dels propis Gegants i Capgrossos i la Banda Municipal, anar cap a la Catedral per assistir a l’Ofici:
         Dijous 5. A les 10 del matí: L’Excm. Ajuntament, acompanyat dels senyors Procuradors i precedit dels Gegants i Llupies, Banda Municipal y Bandera, sortirà de Casa la Ciutat per assistir al solemne Ofici que’s celebrarà a la Catedral Basílica.” 5
          També durant el franquisme es va seguir aquesta tradició de trobar-se a les 10 a l’Ajuntament per dirigir-se en comitiva cap a Ofici a la Catedral i amb presència de les autoritats de la ciutat i també de la comarca i província:
“Domingo dia 5: A las diez. Reunión de las Autoridades, Jerarquías y Junta de Administración de San Miguel de los Santos, en las Casas Consistoriales, que se dirigirán a la Santa Iglesia Catedral Basílica, para asistir al Solemne Pontifical.” 6
De totes maneres, hem de dir que a la segona meitat del segle XIX, la gran missa del dia 5 no es celebrava a la Catedral sinó que també s’havia realitzat a l’església dels Trinitaris. Tot i així, també es feia el cercavila des de l’Ajuntament amb totes les autoritats, tal i com podem comprovar en el següent fragment, extret del programa de l’any 1881:
“Dia 5. A las diez:El M.I. Ayuntamiento y Señores Procuradores, precedidos de los Gigantes y acompañados de la música del Municipio, se dirigirán a la iglesia de Trinitarios, en donde se cantarà la Misa solemne a toda orquesta, celebrando el pontifical el Ilmo. Sr. D. Pedro Colomer y Mestres, Obispo de esta Diócesis.” 7
D’aquesta manera s’arribava al migdia del dia 5. A partir d’aquí començaven les diverses activitats lúdiques i cíviques pels vigatans, normalment iniciades amb una ballada de sardanes a la Plaça Major. Com veurem, a partir del començament del segle XX.
Finalment, només ens queda parlar de la Processó portant la imatge de Sant Miquel pels carrers de la ciutat. Pel que podem comprovar amb els programes de Festa Major i algun article de la premsa de l’època, aquesta processó no tenia una data i una hora fixes que cada any es repetissin, sinó que va anar canviant com també anaven canviant les personalitats encarregades de portar la imatge.
          Així doncs, podem veure com en les Festes de Canonització de Sant Miquel, fetes l’agost de 1862 (la Festa Major es traslladà un mes per coincidir amb la canonització)  la processó fou el matí:
“El dia 25 a las ocho de la mañana será trasladada con toda solemnidad la Imagen del Santo desde la Santa Iglesia Catedral á la de la Casa Caridad, antes de P.P. Trinitarios descalzos, en cuyo templo  á las diez el M. Iltre. Cabildo de la mencionada Santa Iglesia Catedral celebrarà Misa solemne...”8
Com podem veure, el trasllat de la imatge es feu pel matí. Tanmateix, tan sols quinze anys després podem veure que la Processó es feu el dia 5 de juliol al vespre:
         “Dia 5. Noche. A las ocho: Solemne Procesión, cuyos pendones corren a cargo de los Sres. D. Pedro Bosch y Labrús, Diputado a Cortes por este Distrito; Jefe y empleados de la Estación del Ferro-carril y Presidente del Coro del Jardín, asistiendo varias músicas.” 9
          L’hora no va quedar mai fixada com tampoc el dia. Així podem veure que alguns anys es feu el 4 de juliol, vigília de la festivitat, el propi 5 de juliol, o inclús l’endemà. Per exemple, l’any 1909, la Processó es feu el dia 4:
         “Dia 4. Diumenge. A les 5 de la tarde: Se trasladará en processó la imatge de Sant Miquel dels Sants desde l’iglesia dels Trinitaris a la Catedral.” 10
          Deu anys després també es feu el dia 4 tal i com podem veure en un article de la Gazeta de Vich, setmanari catòlic local, que a més ens ofereix una breu imatge de com podia ser una processó en aquells anys:
         “A la vigília del dia 5 de juliol, aniversari de la canonisació del extátich Argemir (cognom de Sant Miquel dels Sants), fou portada la seva imatge dels Trinitaris a la Catedral, en processó composta principalment de nens, y que podria, treballant ho degudament convertir-se en una processó devotíssima i concorreguda que s’acabés en unes vespres (2/4 de 5 de la tarda) o completes (les 6 de la tarda), verdaderament dignes de la festa. Ara, resultan d’una fredor...” 11
          Durant el franquisme, la Processó continuà i també apareix esmentada al programa de festes, també al vespre però ara el dia 5 de juliol:
         “Martes 5. A las ocho y media de la tarde: Se organizará la solemne Procesión, que saldrá puntualment de esta misma Iglesia (Trinitaris) con la asistencia de las Autoridades llevando el Pendón principal el Dr. D. Miquel de los Santos Salarich Torrents,....” 12
           La Processó doncs, no tenia una data o hora concreta, el que si es feia sempre era fer portar el pendó a personalitats. A més, és de les activitats que més s’explicaven en les cròniques de la premsa de finals del segle XIX i principis del segle XX no sempre amb bones referències:
         “La Processó fou llarga, seria y lluhida, portant el pendó el M.I. Sr. Vicari Capitular y les borles els Srs. Alcalde i Jutge de 1ª Instancia. Seguint tot el curs de la comitiva i custodiantla totalment anavan distribuïdes varies parelles de la guardia civil. Aqueix luxe de precaucions, fins en el cas d’haver sigut necessari adoptarse, podia haverse dissimulat més hàbilment, ab major elegancia. La forma en que’s practicà aquell acte fou ridícula y llastimosa, a la vegada revelant por, curtedat, falta de sentit polítich y de bon gust.” 13
          Tot i aquests problemes d’algun any concret, les cròniques periodístiques solen esmentar la gran pompositat i lluïment de la processó, així com la gran participació que tingué fins entrat el primer decenni del segle XX, quan pel que sembla hauria anat perdent rellevància en quan a públic com hem vist en el fragment de la Gazeta de Vich de 1919. Així doncs, en els dos últims fragments de premsa que veurem ens podrem fer una mica la idea de com eren les processons de Sant Miquel fa més de 100 anys. Per exemple a El Correo Catalán:
         “Numeroso público presenció el desfile, honrándose al Santo en muchas casas con luces de bengala. Debo hacer constar que las procesiones de Vich se distinguen por la seriedad con que se celebran y por el respeto que el público les presta.” 14
O també a La Veu del Montserrat:
“Com ja suposavem, revestí molta pompa y fou molt lluhida. Sortí de l’iglesia ab més puntualitat que altres anys i feu la carrera ab poca estona, probablement pels temors, una miqueta fundats, de pluja que tothom tenia. El Diputat a Corts pel districte, D. Ramon d’Abadal, que, com es sabut, era primer pendonista, portava un acompanyament molt lluhit y verament selecte. A més de les personalitats més ixents de la Ciutat, s’hi veyan distinguides persones de varies poblacions del districte y alguns representants dels municipis. Tots els carrers y places, balcons y finestres estaven plens de gent al pas de la processó.” 15


1 ABEV. Programa de la Festa Major de Sant Miquel dels Sants. 1918.
2 AMV. Programa de la Festa Major de Sant Miquel dels Sants. 1953.
3 AMV. Programa de la Festa Major de Sant Miquel dels Sants. 1955.
4ACOS. Crides i Festes de Sant Miquel. 1906.
5 ABEV. Programa de la Festa Major de Sant Miquel dels Sants. 1918.
6 AMV. Programa de la Festa Major de Sant Miquel dels Sants. 1953.
7 ABEV. Programa de la Festa Major de Sant Miquel dels Sants. 1881.
8 ABEV. Programa de les Festes de la Canonització de Sant Miquel dels Sants. 1862.
9 ABEV. Programa de la Festa Major de Sant Miquel dels Sants. 1877.
10 ABEV. Programa de la Festa Major de Sant Miquel dels Sants. 1909.
11 BC. Gazeta de Vich. Núm 2050 del dimarts 8 de juliol de 1919. p.3.
12 ABEV. Programa de la Festa Major de Sant Miquel dels Sants. 1955.
13 BC. Gazeta de Vich. Núm 270 del dissabte 8 de juliol de 1916. p.5.
14 ABEV. El Correo Catalán. Núm 6569 del 8 de juliol de 1895.
15 La Veu del Montserrat del 7 de juliol de 1900. Edició digitalitzada per la Diputació de Barcelona.