El barri de les Adoberies és una de
les àrees més significatives de la ciutat de Vic i, al mateix temps, el debat
sobre el seu futur està a l’ordre del dia de la política municipal vigatana
degut a la gran degradació i abandó que pateixen malgrat ser una zona clau per
entendre la història de la nostra ciutat. Així doncs, i sense entrar en
consideracions polítiques, veurem un breu repàs de la història d’aquesta
indústria tant rellevant per Vic.
La indústria adobera i dels curtits
de pells ha sigut molt important al llarg de la història de Vic i sembla que
podria datar almenys des del segle XII, ja aleshores ubicada a la riba del riu
Mèder, en l’àrea aleshores coneguda com Les Clotes.
A partir del segle XIV, aquesta
indústria s’hauria anat diversificant i especialitzant en els diversos
processos específics del tractament de les pells i segons el tipus de pell
d’animal: adobers, blanquers, assaonadors,
pellaires, sabaters, guanters, aluders,etc.
Al segle XV
trobem ja confraries que agrupaven diversos professionals dels diferents
processos de la pell, amb Sant Francesc i Sant Bartomeu com a patrons, a qui
dedicaren una capella passat el Pont de Queralt, precisament a l’inici del
carrer de Sant Francesc, una de les vies importants d’accés a la ciutat.
Aquestes confraries fabricaven tot tipus de productes de pell, en diferents
colors, i empraven tant pell bovina com pell de cabra. És en aquest pas a
l’Època Moderna quan l’àrea de les Clotes començà a definir-se com un barri
extramurs de la ciutat, amb carrers que portaven noms com “dels aluders” o “de
les adoberies” fent clara referència a l’activitat econòmica que s’hi portava a
terme.
La indústria vigatana de la pell féu
un salt qualitatiu encara més important a partir de la segona meitat del segle XVII,
paral·lel al creixement econòmic de tot el país, malgrat les guerres amb la
Castella de Felip IV i la França de Lluís XIV.
Al segle XVIII, passada la Guerra de
Successió, la indústria de la pell continuà creixent exponencialment així com
l’especialització en els processos s’intensificà, sobretot a les dècades finals
del segle, una vegada superades ja les conseqüències desastroses de la guerra.
Fou un procés paral·lel al creixement demogràfic de la ciutat. Vic es posicionà
al llarg del segle com a ciutat principal de tot Catalunya en l’adob de pells,
juntament amb Igualada. A finals de segle hi hauria prop 40 adoberies diferents
treballant a la capital osonenca.
El propi gremi d’adobers de Vic,
quantificava en cent mil pells anuals les que es tractaven a Vic el 1828. Pells
bovines, d’ovelles, cabrits,... havent-hi també especialització entre els
mestres adobers segons el tipus de pell. Tot i aquest creixement de la
indústria de la pell però, el 8 d’octubre del 1863, amb el gran aiguat i
la riuada que patí Vic, el barri de les
Adoberies fou un dels més castigats al trobar-se al costat mateix del Méder i
alguns dels tallers quedaren ruïnosos i/o molt malmesos per la gran pujada del
cabal del riu.
A partir de
l’any 1875, recuperada ja de l’aiguat i afavorida per l’arribada del
ferrocarril a Vic, la indústria de l’adob de pells experimentà un enorme
creixement ja que s’obria una gran oportunitat de mercats, i continuà en
expansió els anys següents, encara més afavorida per l’enorme demanda
d’articles de pell i calçat a causa de la Primera Guerra Mundial, iniciada el
1914.
A partir dels anys 20, les adoberies
patiren un procés de disminució en quan a nombre de tallers degut a la
concentració empresarial d’algunes d’elles, que crearen empreses molt més
fortes i punteres, de les quals Colomer Munmany SA sobresortí per damunt de
tota la resta, una vegada passada la Guerra Civil. També a partir del 1920 i
fins l’esclat de la Guerra Civil espanyola el 1936, les diverses empreses de
l’adob de pells formaren el Gremio de Fabricantes de Curtidos de Vich.
Amb l’esclat de la Guerra Civil
espanyola el juliol del 1936, les adoberies tingueren un paper destacat en el
procés col·lectivitzador de les indústries vigatanes. Molts sindicalistes de
l’Associació Obrera de Vic eren treballadors del sector de l’adob, que en
aquells moments es trobava en un moment de crisi important. La majoria
d’empreses eren molt petites, amb pocs treballadors, i s’uniren per conformar
l’agrupació que passà a anomenar-se Indústries
de Curtits de Vic CNT-AIT, només amb l’excepció de Can Bauman que no hi
entrà. Tota la resta d’empreses sí que en formaren part; Colomer Munmany,
Genís, Garreta, Riera Creixans, Serra Badell, etc.
No fou un moment fàcil per alguns
dels propietaris, com ara Domènec Andreu i Gudiol i Joaquim Riera i Creixans, que foren
assassinats pel terror revolucionari el mateix 1936. D’altres propietaris es
van haver d’amagar. Un cas ben diferent però, fou el de Marià Serra i Badell,
propietari d’una petita adoberia i que fou alcalde republicà de Vic entre abril
del 1931 i desembre del 1933, i entre juliol del 1936 i setembre 1938, és a
dir, en els anys en què es produïren les col·lectivitzacions.
Foren uns anys de profunda
transformació social i econòmica que capgiraren completament les relacions
laborals, però tingueren una vida efímera ja que passat el conflicte bèl·lic i
amb la victòria feixista, el procés de col·lectivitzacions industrials
finalitzà del tot.
Al llarg dels anys de la dictadura
franquista la indústria de la pell vigatana tornà a créixer molt
considerablement amb algunes de les empreses que ja havien existit
anteriorment, com per exemple Colomer Munmany SA, empresa que amb l’impuls de
Josep Colomer i Costa, la seva dona Carme Munmany i també els fills del
matrimoni, convertiren la petita empresa familiar de principis de segle en una
gran multinacional que aguantà fins entrat el segle XXI, quan fou comprada per
una multinacional xina.
La indústria de la pell vigatana donà
feina a centenars de persones de la ciutat durant moltes dècades, però entrà en
crisi a finals del segle XX fins a desaparèixer totes les empreses vigatanes de
l’adob.
Bibliografia:
ALBAREDA,
J; La industria del curtido en Vic en el
marco de la sociedad contemporánea osonense (1746-1939). Vic: Colomer Munmany,
1992.
ALBAREDA, J; La industrialització a la Plana de Vic
(1770-1875). Vic. Patronat d’Estudis Osonencs, 1981.
CASANOVAS, J; Quan les campanes van emmudir. Vic 1936-1939.
Vic: Patronat d’Estudis Osonencs, 1993
TORRAS,
J.M; Curtidores y tenerías en Cataluña. Organización de un
oficio pre-industrial. (Siglos XIV-XIX). Vic. Colomer Munmany, 1991.
GENÍS, R; El ram de la pell a Vic.
Vic: Patronat d’Estudis d’Osonencs, 1959.