Cròniques Vigatanes

Cròniques Vigatanes
Francesc Macià a Vic (Arxiu ERC-Vic)

dimarts, 5 de maig de 2015

LES ADOBERIES DE VIC


El barri de les Adoberies és una de les àrees més significatives de la ciutat de Vic i, al mateix temps, el debat sobre el seu futur està a l’ordre del dia de la política municipal vigatana degut a la gran degradació i abandó que pateixen malgrat ser una zona clau per entendre la història de la nostra ciutat. Així doncs, i sense entrar en consideracions polítiques, veurem un breu repàs de la història d’aquesta indústria tant rellevant per Vic.

La indústria adobera i dels curtits de pells ha sigut molt important al llarg de la història de Vic i sembla que podria datar almenys des del segle XII, ja aleshores ubicada a la riba del riu Mèder, en l’àrea aleshores coneguda com Les Clotes.
A partir del segle XIV, aquesta indústria s’hauria anat diversificant i especialitzant en els diversos processos específics del tractament de les pells i segons el tipus de pell d’animal: adobers, blanquers, assaonadors,  pellaires, sabaters, guanters, aluders,etc.
Al segle XV trobem ja confraries que agrupaven diversos professionals dels diferents processos de la pell, amb Sant Francesc i Sant Bartomeu com a patrons, a qui dedicaren una capella passat el Pont de Queralt, precisament a l’inici del carrer de Sant Francesc, una de les vies importants d’accés a la ciutat. Aquestes confraries fabricaven tot tipus de productes de pell, en diferents colors, i empraven tant pell bovina com pell de cabra. És en aquest pas a l’Època Moderna quan l’àrea de les Clotes començà a definir-se com un barri extramurs de la ciutat, amb carrers que portaven noms com “dels aluders” o “de les adoberies” fent clara referència a l’activitat econòmica que s’hi portava a terme.
La indústria vigatana de la pell féu un salt qualitatiu encara més important a partir de la segona meitat del segle XVII, paral·lel al creixement econòmic de tot el país, malgrat les guerres amb la Castella de Felip IV i la França de Lluís XIV.
Al segle XVIII, passada la Guerra de Successió, la indústria de la pell continuà creixent exponencialment així com l’especialització en els processos s’intensificà, sobretot a les dècades finals del segle, una vegada superades ja les conseqüències desastroses de la guerra. Fou un procés paral·lel al creixement demogràfic de la ciutat. Vic es posicionà al llarg del segle com a ciutat principal de tot Catalunya en l’adob de pells, juntament amb Igualada. A finals de segle hi hauria prop 40 adoberies diferents treballant a la capital osonenca.
El propi gremi d’adobers de Vic, quantificava en cent mil pells anuals les que es tractaven a Vic el 1828. Pells bovines, d’ovelles, cabrits,... havent-hi també especialització entre els mestres adobers segons el tipus de pell. Tot i aquest creixement de la indústria de la pell però, el 8 d’octubre del 1863, amb el gran aiguat i la  riuada que patí Vic, el barri de les Adoberies fou un dels més castigats al trobar-se al costat mateix del Méder i alguns dels tallers quedaren ruïnosos i/o molt malmesos per la gran pujada del cabal del riu.
A partir de l’any 1875, recuperada ja de l’aiguat i afavorida per l’arribada del ferrocarril a Vic, la indústria de l’adob de pells experimentà un enorme creixement ja que s’obria una gran oportunitat de mercats, i continuà en expansió els anys següents, encara més afavorida per l’enorme demanda d’articles de pell i calçat a causa de la Primera Guerra Mundial, iniciada el 1914.
A partir dels anys 20, les adoberies patiren un procés de disminució en quan a nombre de tallers degut a la concentració empresarial d’algunes d’elles, que crearen empreses molt més fortes i punteres, de les quals Colomer Munmany SA sobresortí per damunt de tota la resta, una vegada passada la Guerra Civil. També a partir del 1920 i fins l’esclat de la Guerra Civil espanyola el 1936, les diverses empreses de l’adob de pells formaren el Gremio de Fabricantes de Curtidos de Vich.
Amb l’esclat de la Guerra Civil espanyola el juliol del 1936, les adoberies tingueren un paper destacat en el procés col·lectivitzador de les indústries vigatanes. Molts sindicalistes de l’Associació Obrera de Vic eren treballadors del sector de l’adob, que en aquells moments es trobava en un moment de crisi important. La majoria d’empreses eren molt petites, amb pocs treballadors, i s’uniren per conformar l’agrupació que passà a anomenar-se Indústries de Curtits de Vic CNT-AIT, només amb l’excepció de Can Bauman que no hi entrà. Tota la resta d’empreses sí que en formaren part; Colomer Munmany, Genís, Garreta, Riera Creixans, Serra Badell, etc.
No fou un moment fàcil per alguns dels propietaris, com ara Domènec Andreu i Gudiol  i Joaquim Riera i Creixans, que foren assassinats pel terror revolucionari el mateix 1936. D’altres propietaris es van haver d’amagar. Un cas ben diferent però, fou el de Marià Serra i Badell, propietari d’una petita adoberia i que fou alcalde republicà de Vic entre abril del 1931 i desembre del 1933, i entre juliol del 1936 i setembre 1938, és a dir, en els anys en què es produïren les col·lectivitzacions.
Foren uns anys de profunda transformació social i econòmica que capgiraren completament les relacions laborals, però tingueren una vida efímera ja que passat el conflicte bèl·lic i amb la victòria feixista, el procés de col·lectivitzacions industrials finalitzà del tot.         
Al llarg dels anys de la dictadura franquista la indústria de la pell vigatana tornà a créixer molt considerablement amb algunes de les empreses que ja havien existit anteriorment, com per exemple Colomer Munmany SA, empresa que amb l’impuls de Josep Colomer i Costa, la seva dona Carme Munmany i també els fills del matrimoni, convertiren la petita empresa familiar de principis de segle en una gran multinacional que aguantà fins entrat el segle XXI, quan fou comprada per una multinacional xina.
La indústria de la pell vigatana donà feina a centenars de persones de la ciutat durant moltes dècades, però entrà en crisi a finals del segle XX fins a desaparèixer totes les empreses vigatanes de l’adob.

Bibliografia:
ALBAREDA, J; La industria del curtido en Vic en el marco de la sociedad contemporánea osonense (1746-1939). Vic: Colomer Munmany, 1992.
ALBAREDA, J; La industrialització a la Plana de Vic (1770-1875). Vic. Patronat d’Estudis Osonencs, 1981.
CASANOVAS, J; Quan les campanes van emmudir. Vic 1936-1939. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs, 1993
TORRAS, J.M; Curtidores  y tenerías en Cataluña. Organización de un oficio pre-industrial. (Siglos XIV-XIX). Vic. Colomer Munmany, 1991.
GENÍS, R; El ram de la pell a Vic. Vic: Patronat d’Estudis d’Osonencs, 1959.