Cròniques Vigatanes

Cròniques Vigatanes
Francesc Macià a Vic (Arxiu ERC-Vic)

divendres, 18 de febrer de 2011

Marià Serra i Badell, alcalde republicà durant la Guerra Civíl

Petita biografia del dirigent local d'ERC, Marià Serra i Badell, alcalde de la ciutat de Vic en els complicats anys de la Guerra Civíl.


Va néixer a Vic el 1896 i morí el 1944 a l’exili.
Se’l coneixia també pel sobrenom “Cols”. Era propietari d’una petita fàbrica de curtits que en el moment d’esclatar la guerra hi treballaven vuit persones. Un informe de la Falange el definía com a maçó (com molts republicans).
Fou el primer alcalde de Vic elegit democràticament després de la dictadura de Primo de Rivera, el dia 12 d’abril de 1931 encapçalant les llistes del Partit Catalanista Republicà. Degut als mals resultats del seu partit a la resta de Catalunya, Serra Badell passà a Esquerra Republicana de Catalunya la força majoritària al nostre país, que tenia a Francesc Macià com a líder carismàtic. Serra i Badell obtingué 430 vots, només superat per Joaquim Surinyach del Grup Obrer que en va obtenir 457. Les forces republicanes van obtenir 11 dels 19 regidors de la ciutat. La proclamació de la República no suposà cap desordre ni fou accidentada.
Les dretes representades pel grup Unió Ciutadana,[1] guanyaren les eleccions municipals del 14 de gener de 1934 i Manuel Gros i Raguer fou nomenat alcalde, així que la Coalició d’Esquerres i Obrerista2  passà a ser la primera força de l’oposició. Amb els Fets d’octubre de 1934 uns quants membres d’ERC, del BOC (Bloc Obrer i Camperol) i de la USC (Unió Socialista de Catalunya, partit del també vigatà Manuel Serra i Moret) van proclamar l’estat català i van hissar una estelada a l’Ajuntament. Aquests militants de la coalició d’esquerres van ser processats. En total foren 13, entre els quals hi havia Serra Badell, que des del juny anterior era també el cap del somatent local. Els 6 regidors de la coalició van ser apartats de l’Ajuntament. Serra a més, fou empresonat. Es tancaren els locals de les forces d’esquerres i les publicacions Diari de Vic i Lluita van ser prohibides degut a que eren els instruments de propaganda de la coalició.
Amb les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936 i la victòria del Front d’Esquerres (Front Popular) -que agrupava diverses forces polítiques de l’esquerra catalana- Serra Badell i la resta de regidors van poder recuperar la seva plaça al consistori al produir-se una amnistia, que entre molts altres també va beneficiar al president Companys. Començà una etapa de molta tensió política, si bé ja s’estava gestant el cop d’estat rebel, les confrontacions en el si de la II República foren permanents i d’això tampoc se n’escapà l’ajuntament de Vic. El bloc d’esquerres estarà en enfrontament constant amb el govern local de la Lliga Catalana.
Amb el cop d’estat militar del juliol de 1936 que desencadenaria la Guerra Civil, Serra Badell tornà a ser nomenat alcalde de la ciutat al considerar el consistori que degut a les circumstàncies excepcionals de la guerra tot just iniciada, era convenient que el govern local l’exercís la representació vigatana del Front Popular. L’anterior alcalde li va demanar que acceptés el càrrec en gran part també, perquè temia que pogués caure el govern local a mans més extremistes.
“El senyor Alcalde en nom de la majoria, manifesta que, vista la situació actual i que les necessitats fan creure que les minories del Front Popular son les més adequades per a fer-se càrrec del govern de la Ciutat, entenen que han de renunciar els càrrecs que ostenten, fent constar, però, que dita renúncia no representa cap acte d’hostilitat contra el govern constituït, i demanen a aquestes minories del Front Popular que acceptin els càrrecs, doncs, creuen que aixís és convenient per al bé de la Ciutat.” 3
La guerra capgirà totalment la situació del país i el poder. Així doncs, el govern local l’exercia a la pràctica el Comitè de Milícies Antifeixistes de Vic, format ja el 19 de juliol, i que controlava la defensa, els proveïments, l’entrada i sortida de la ciutat,... i havia proclamat la seva autoritat per damunt del propi Ajuntament iniciant el procés revolucionari amb col·lectivitzacions de fàbriques i represàlies a empresaris, clergues i persones vinculades a les forces de dretes. Si bé en els primers mesos va ser així, poc a poc, l’Ajuntament va anar recuperant el poder perdut. Entre altres coses, es projectà l’esperada arribada d’aigües des de Forat Micó, projecte que no es va poder portar a terme degut a la guerra i la situació econòmica, i del qual s’apropiaria com a seu i s’aprofitaria el franquisme per fer propaganda una vegada realitzada l’obra. Per molta gent, tot i la propaganda franquista al respecte, el projecte d’arribada d’aigües de Forat Micó va ser gràcies a la feina feta en els anys de Guerra Civil per l’Ajuntament republicà.
 A l’ajuntament hi havia membres d’ERC, USC, POUM i el Sindicat Agrícola de la Plana de Vic, mentre que el Comitè Antifeixista era plenament anarquista. El 9 d’octubre del 1936 la CNT, la UGT i el PSUC van entrar al consistori creant així un consell municipal que recollia totes les tendències i forces d’esquerra i presidit per Serra i Badell4. L’Ajuntament va haver d’assumir responsabilitats noves, generades per la situació bèl·lica i que van perjudicar la situació econòmica de la ciutat fins dur-la a la bancarrota.
 Amb els fets de maig de 1937, en què s’enfrontaren membres de la CNT-FAI i el POUM contra la resta de forces republicanes i antifeixistes, es marcà un abans i un després en la guerra. A Vic, Serra Badell intentà calmar els ànims en un moment de màxima tensió política i social. Es posicionà clarament amb el govern republicà argumentant que fer la revolució llibertària en aquell moment perjudicava profundament la situació del país. Entre maig i juny de 1937 els revolucionaris de Vic van perdre el control efectiu de la ciutat. En aquestes circumstàncies l’alcalde Serra i Badell es preguntava “per què no ha d’esser possible una política de conjunt de totes les forces antifeixistes, on l’autoritat surti per damunt de grups i grupets? 5
El 26 de juny del 1937 es creà un nou consistori en què quedaren exclosos els del POUM, i la CNT no s’hi reincorporarà fins l’octubre, ara ja sense el control que havien tingut abans dels Fets de Maig. L’Ajuntament de Vic entrà en uns mesos problemàtics ja que cap grup acabava d’assumir el lideratge i a més, la guerra prenia un rumb ja marcadament favorable a les tropes nacionals. El 1938 va ser un any desastrós pels republicans, la guerra ja arribava al final, i el novembre els nacionals guanyarien la batalla de l’Ebre iniciant així la conquesta de Catalunya.
El setembre, tot just iniciada l’ofensiva nacional a l’Ebre, poc abans de l’entrada i ocupació franquista de tot Catalunya, Serra Badell va deixar l’alcaldia per motius de salut. Tot i alguns retrets dient-li que havia estat poc enèrgic en determinats moments importants, Serra i Badell mai va defugir la responsabilitat de ser l’alcalde i sempre va tendir a seguir la política marcada per la Generalitat i el seu partit, ERC. El va substituir Salvador Dordal i Bou que també era d’ERC i havia estat un dels regidors del nostre partit des de les eleccions de 1931. Dordal va estar empresonat pel règim franquista fins el 1943 a València.
Pocs mesos després i en ple hivern, Serra i Badell marxà a l’exili a França on es retrobà amb la seva família que havia marxat abans que ell. Tres anys després marxà amb tota la família a Mèxic, país que acollí una bona part dels exiliats de la II República. Allà visqué amb forces penúries treballant en el ram de la pell. El novembre de 1944 morí de càncer d’estómac sense haver vist complerta la derrota del feixisme i sense haver pogut tornar a Vic. Els falangistes locals el van deixar com un drap brut, acusant-lo de tots els mals de la ciutat i d’haver estat còmplice de tota la violència revolucionària. Al haver estat l’alcalde la major part de la guerra va ser usat com a boc expiatori.


[1] Amb 8 membres de la Lliga Catalana i 4 dels Tradicionalistes
2 Representada per 4 membres d’ERC, 1 de l’USC i i 1 del POUM.
3 Acte de l’Ajuntament de Vic en sessió extraordinària del 20 de juliol de 1936. Llibre 9, foli 75.
4 6 membres d’ERC, 6 de la CNT, 5 de la UGT, 3 del POUM i 2 del Sindicat Agrícola
5 CASANOVAS, J. <L’Ajuntament de Vic durant la Guerra Civil (1936-1939)>, AUSA. XXII/156 (2005) 205.

1 comentari:

  1. Molt interessant pero com q ets de vic hauries d'aprofitar i anar al nadal x exemple i entrevistar alguns dels avis q queden abans q es morin.

    ResponElimina